La mel és un dels aliments més antics dels que s'ha vingut beneficiant l'ésser humà i que ens brinda una infinitat de propietats medicinals. La mel més fosca és rica en minerals i vitamines B i C, la més clara és més rica en vitamina A.
La mel és una substància elaborada per les abelles a partir del nèctar de les flors i al qual afegeixen enzims. Existeix també mel com el de l'alzina, la procedència no és el nèctar de les flors sinó les secrecions d'algunes plantes. Les abelles la dipositen en les cel·les de les bresques que després segellen per al seu emmagatzematge. La mel és al costat del pol·len l'aliment quotidià de tota la colònia.

PROPIETATS
La mel és un aliment ideal per a nens, estudiants, gent gran, convalescents i esportistes.
Indicat per:
- Pproblemes d'hipertensió i hipotensió, problemes cardíacs, artritis, reuma, restrenyiment, dispèpsia, acidesa i insomni.
- Descongestiona els bronquis i els pulmons i suavitza la gola.
- Aftes bucals (en rentades).
- Per a ús cosmètic per les seves propietats suavitzants i antiinflamatòries.
- La inflamació de les hemorroides (en ús extern).
- Com que és una aliment alcalí no sol causar problemes d'assimilació en persones amb disfuncions digestives, sent de gran ajuda en la cicatrització d'úlceres d'estómac i duodè.
- La seva riquesa en potassi la converteix en bactericida, impedint el desenvolupament de brous de cultiu, per la qual cosa s'utilitza des de l'antiguitat com a conservant d'aliments i de plats cuinats, als que enriqueix amb el seu sabor.
- La mel actua com un eficaç desinfectant i cicatritzant de ferides.
La seva composició, majoritàriament de sucres, la converteixen en un producte energètic que permet l'alimentació muscular immediata, i per això no només és d'utilitat a esportistes, sinó a persones afectades d'una musculatura deficient, inclòs el miocardi, per la qual cosa resulta ideal per a gent gran amb problemes cardíacs i pels convalescents.

INFORMACIÓ NUTRICIONAL DE LA MEL
Està composta d'un 20% aproximat d'aigua.
Un 80% d'hidrats de carboni procedents dels seus sucres: 38% de fructosa, 32% de glucosa, 5% de sacarosa, 7% de maltosa i la resta de isomaltosa, erlosa, rafina i altres (cada cullereta de 4 g. aproximats de mel conté 1 g de glucosa).
La mel proporciona unes 330 cal/100 g.
Sals minerals de fàcil assimilació riques en: potassi, calci, ferro, fòsfor, magnesi, manganès i coure.
Les vitamines presents en la mel, encara que en petites dosis, a diferència de les presents en fruites i verdures, no es perden d'una forma ràpida en el seu emmagatzematge, sinó que es conserven durant molt de temps. Destaquen la vitamina A, C, D, E, K, i el grup B.
Molt rica en enzims: diastasa, amilasa, invertasa, catalasa, peroxidasa i lipasa.
Àcids orgànics: màlic, vínic, cítric, làctic, oxàlic, fosfòric, acètic i fòrmic. Aquest últim li confereix les seves propietats antisèptiques.

Perquè la mel conservi tots els seus nutrients i propietats és primordial la forma de la seva extracció i manipulat. La mel ha de ser extreta per premsat o centrifugació després de la seva apertura i escalfament a una temperatura inferior a 45 º C, per poder procedir al seu filtrat amb el que s'eliminaran les impureses. D'aquesta manera la mel cristal·litzarà al poc temps segons els seus sucres d'una forma més o menys irregular podent ser granulada o pastosa.
El seu color oscil·larà d'un ambre clar a un castanyer fosc depenent de la seva procedència. Com més fosca és la mel, més rica és en minerals i vitamines B i C. Per això són les més indicades per a persones anèmiques i convalescents, com reconstituents i per augmentar l'hemoglobina, sent triades per esportistes, nens i dones. Com més clara és, més rica és en vitamina A.